El debat sobre la modificació del text de La Passió d’Esparreguera és una decisió transcendental que va molt més enllà d’una simple deliberació de junta. Aquest canvi no és una qüestió merament administrativa, sinó que incideix directament en l’essència mateixa d’una de les obres més emblemàtiques del teatre català. Si s’opta per redactar un nou text, el procés no pot reduir-se a un full en blanc lliurat a la direcció escènica. Cal un treball acurat i rigorós que tingui en compte tots els criteris necessaris per preservar l’ànima i el caràcter únic que defineixen La Passió.

En aquest sentit, la intervenció d’un dramaturg especialitzat és imprescindible, però sempre sota unes directrius clares i ben definides. Un cop elaborada la proposta, aquesta haurà de ser sotmesa a l’aprovació de l’assemblea del Patronat, garantint així que el canvi respecti el rumb artístic i cultural que tant ha costat mantenir. No es pot permetre que el text es converteixi en una versió genèrica i buida d’identitat, fàcilment replicable per qualsevol altra producció amb més recursos. Això suposaria una pèrdua irreparable de l’essència que fa de La Passió d’Esparreguera un espectacle únic.

En aquest context, la figura de Joan Castells és fonamental. La seva experiència i coneixement són un actiu que s’ha menystingut, tot i ser, sense cap mena de dubte, la persona més qualificada per orientar i garantir que qualsevol canvi preservi la singularitat i la profunditat de l’obra. Ignorar la seva opinió equival a renunciar a una de les veus més sòlides i fonamentades de les quals disposem.

També cal recordar que La Passió té un valor irrenunciable en la seva singularitat. Voler fer-la més «digerible» per al públic general podria suposar la pèrdua d’allò que la fa especial. La seva durada, l’ús del vers i certs elements anacrònics, com els decorats de paper, no són obstacles, sinó trets distintius que enriqueixen l’experiència. Simplificar-ne el llenguatge i reduir-ne la complexitat per fer-la més accessible corre el risc de convertir-la en una obra convencional, una més entre les moltes que narren una història ja coneguda. Aquesta aproximació, lluny d’atreure nous espectadors, podria acabar relegant La Passió a la irrellevància, fent-la vulnerable davant produccions amb més mitjans. Per molts mappings que es projectin, aquesta competència està condemnada a ser perduda.